SECUDIR, [SACUDIR] v. a.
Agitar fortament i repetidament, fer caure fora de si.
"E ella que l ach vist, cuyta s a un pas, e secut li la llança e dona li tal colp per les faldes en la cuxa que la cuxa li passa e la sella e apunta lo cavall." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXIV
"Ladonchs Fortuna obri lo mantell, e, a manera de qui sacut o espolsa roba, llança defora una vella molt longa e molt prima..." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, 98
"Item preneu les barbes del porro ab hun poch del cap del porro, e no sia lavat sino sacudit..." Micer Johan Receptari de Micer Johan LXXIV
| | |